La calçotada

El darrer diumenge de febrer vaig gaudir d’una fantàstica calçotada amb bons amics i lluint aquest pitet, amb aquesta frase tan encertada, tots ens vam posar les botes.

Diumenge vaig recordar que una vegada havia vist un conte sobre la calçotada i vaig pensar que aquesta tradició gastronòmica tan catalana, és mereixia un lloc en aquest blog. Així que a continuació us parlaré de la calçotada, els calçots, un conte i una rumba. Espero que us agradi aquesta entrada.

calçotada subi.jpg

Dibuix d'una calçotada fet per en Subi.

Que és la calçotada?

La calçotada és un àpat comunitari que ha esdevingut la manera més tradicional de menjar els  calçots. Aquest àpat sol ser una excusa perfecte per reunir-se amb familiars i amics i gaudir d’un bon tiberi.

La calçotada o menjada de calçots consisteix a enfilar els calçots amb un filferro, coure’ls en una brasa feta de llenya i trossos de cep de vinya i menjar-se’ls amb la salsa i seguits de botifarra amb seques o algun altre tipus de carn que pot amanir-se també amb aquesta deliciosa salsa.

El primer plat del menú típic de calçotada són els calçots (normalment entre 10 i 20 per persona), servits en teules per mantenir-ne la temperatura, amb la salsa típica que els acompanya. Després se sol menjar botifarra, cansalada o carn de xai a la brasa amb torrades, acompanyada de vi i/o cava.

Com que els calçots se serveixen tal com surten de la graella i cal pelar-los i sucar-los a la salsa. D’uns anys ençà, és costum posar-se un pitet per evitar tacar-se la roba, però tradicionalment aquesta peça de roba no es feia servir. Per menjar-se un calçot, cal pelar-lo, llençant la part escalivada i menjant-se la part blanca que queda a l’interior, però abans, cal sucar el calçot en la salsa típica que l’acompanya, anomenada salvitxada que és una salsa de tipus romesco.

coure calçots - viquiCoure els calçots porta feina, perquè primer de tot, cal escurçar-ne les fulles més llargues i tallar un tros d’arrel. Desprès, és posen a la graella on els courem en flama viva, sense haver-los rentat prèviament. Una vegada cuits, els emboliquem amb un feix de papers de diari, així acabaran d’estovar-se i mantindran el calor. És costum servir-los embolicats amb el diari, damunt d’una teula.

En quina època de l’any es celebra?

La temporada central és als mesos de gener, febrer i març, tot i que des de principis d’hivern es comencen a menjar calçots i és pot estendre fins a mitjans d’abril.

Història de la calçotada

Sobre l’origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un pagès que va viure a Valls a la fi del s. XIX i que va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que dóna nom al calçot.

La història explica que en Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir per atzar un plat que a la primeria del s. XX  ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.

La calçotada és originaria de Valls, on es mengen calçots des de principis del segle XX, però no fou fins a mitjan segle passat que el calçot es va fer conèixer fora de l’Alt Camp, especialment per la divulgació feta per la colla artística i humorística l’Olla. Inicialment és va estendre cap a les comarques veïnes i actualment es celebren calçotades arreu dels Països Catalans. La festa del calçot de Valls, que se celebra el darrer diumenge del mes de gener, va fer 100 anys l’any 1996. S’hi celebren tres concursos: el concurs de cultivadors de calçots, el concurs de salsa de la ‘calçotada’ i el concurs de menjadors de calçots.

Cada any es recol·lecten al voltant de 55 milions de calçots, un 10% dels quals duen l’etiqueta de denominació d’origen de la IGP “Calçot de Valls”, creada el 1995 per la Generalitat de Catalunya. Aquesta producció té unes repercussions econòmiques molt importants sobretot per les quatre comarques productores més importants: el  Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Baix Penedès.

La part més representativa dels ingressos que representa el calçot, però, es basa sobretot en la restauració; la comarca de l’Alt Camp és la que se’n veu més beneficiada, ja que rep visitants d’arreu de Catalunya i fins i tot de fora d’Espanya.

Que és un calçot?

Els calçots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus que es calcen a mesura que creixen, i que es mengen escalivats.

El nom del calçot prové de la manera de plantar-lo, mig colgat a la terra, que es coneix com a «calçar», perquè el brot sigui ben blanc i tendre.

La ceba en general és una planta amb contingut de vitamines i minerals molt ampli. Se li atribueixen propietats tonificants, diürètiques, digestives i afrodisíaques. En el cas del calçot s’ha comprovat que té un contingut interessant en compostos anticancerosos. El diàmetre del calçot pot arribar a fer entre 1,7 i 2,5 centímetres i la cama blanca entre 15 i 25 centímetres.

El procés de cultiu d’aquest producte té dues fases diferenciades. La primera fase és l’obtenció del bulb que es fa a partir de la sembra de llavor a final d’any, es trasplanten les cebetes a l’entrada de primavera i s’arrenca el bulb a l’estiu.

cultiu calçot wiki.jpgLa segona fase és l’obtenció del calçot a partir de les cebes. La plantació de les cebes es fa durant la segona quinzena del mes de setembre. Abans de plantar-la cal tallar-li la part superior per tal que els calçots creixin més espaiats. A mesura que els brots de la ceba van sortint, s’han de calçar, és a dir colgar el brot amb substrat per tal que quedi més blanquejat.

El cultiu del calçot és típic del Camps de Tarragona, terres properes al mar i amb un hivern suau. Malgrat això, el calçot també es pot conrear en zones d’interior on les glaçades no siguin massa permanents. En aquests casos, però, la collita del calçot s’endarrerirà unes setmanes respecte a les zones de clima més suau.

Una recepta de la salvitxada o salsa de calçots

salsa_calcots_i_calcot_sucantAdjunto la recepta d’Alícia Ribot i Sabaté, publicada a la web receptes.cat

Per sort, actualment al mercat hi ha salses per a calçots prou bones i així ens podem estalviar feina.

Ingredients

  • 10 tomàquets madurs (aproximadament un quilo i mig de tomàquets pesats en cru)
  • 200 grs. ametlla torrada
  • 2 nyores
  • 1 cap d’alls
  • 10 gr de sal
  • 3 cullerades soperes d’un bon vinagre
  • 400 c.c. d’oli d’oliva extra verge
  • 1 culleradeta tamany postres de pebre vermell dolç
  • 1 bitxo i un xic de pebre vermell picant (si us agrada el sabor picant)

Utensilis

Forn i minipímer.
Si no teniu forn podeu escalivar els alls i els tomàquets de la forma que us vagi millor i si no teniu trituradora podeu emprar la mà de morter.

Elaboració

-Escaldar les nyores en aigua tèbia i deixar-les una estona submergides.
-Escalivar els tomàquets i els alls al forn. Pelar i deixar refredar.
-Treure les pells a l’ametlla torrada.
-Amb la punta d’un ganivet, raspar la polpa de les nyores.
-En un recipient una mica alt, adequat al volum dels ingredients que anem a triturar, posar els alls i els tomàquets escalivats amb el seu suc (és important que el suc de la safata no s’hagi recremat per poder-lo posar a la salsa), l’ametlla torrada, la polpa de les nyores, la culleradeta de pebre dolç vermell i el xic de picant, la sal i el bitxo. Triturar tots aquests ingredients amb el Minipímer. Afegir el vinagre i part de l’oli, seguir triturant i acabar-lo d’afegir tot. Tornar a batre fins que quedi una pasta fina.
Tasteu-la per rectificar de sal, vinagre, oli i picant.

Notes

Així és exactament com la faig jo però hi ha qui posa un 50% d’avellanes, en comptes de tot ametlla. També hi ha qui l’espesseix amb pa fregit, galetes o inclús patates xips, però aquestes combinacions no l’ajuden a fer-la més bona, ans al contrari.

Sempre que la feu tingueu a mà una mica més d’oli per si us convé afegir-ne.

Tot i que és la salsa típica pels calçots, jo la faig tot l’any per acompanyar peix a la planxa, verdures a la brasa o amanir l’enciam.

La podeu congelar en petits recipients i així tindre’n sempre disponible.

Conte “La Calçotada”

la calçotada.jpgEl conte “La Calçotada” de Roger Roig i il·lustrat per Hugo Prades, forma part de la col·lecció “ EL PATUFET i les tradicions catalanes” de l’editorial Cossetània.

En els contes d’aquesta col·lecció, el Patufet i una colla d’amics gaudeixen de diferents tradicions catalanes, que es podrien classificar de la següent manera:

  • Gastronòmiques: la calçotada, els panellets, la mona de Pasqua, la caragolada, …
  • Festes pròpies del calendari tradicional català: carnestoltes, Sant Jordi, Sant Joan, la Castanyada, els tres reis d’Orient,…
  • Costums propis dels catalans: caga tió, anar a buscar bolets, fer castells,…

En aquest conte el Patufet ens acompanya en la descoberta d’una tradició culinària molt arrelada al nostre país: la calçotada. Els nens i nenes de la colla s’ho passaran pipa mentre aprenen a conrear els calçots, a coure’ls sobre les flames del foc i a menjar-se’ls seguint tot un ritual. Quina gana…!

Per mi els contes d’aquesta col·lecció són molt interessants perquè d’una manera divertida acosten als infants a les tradicions catalanes.

Cançó “La rumba del calçot” dels Terratombats

Fa uns anys vaig descobrir aquesta rumba tant divertida i penso que pot ser interessant escoltar-la i ballar-la a l’aula. Segur que els infants s’ho passaran pipa!

La podeu escoltar clicant aquí: la rumba del calçot – Terratombats

Lletra de “La rumba del calçot”

Una cita obligatòria pels amants del bon menjar
Per trobar-te amb la colla, i amb qui vulgui atipar
Has de perdre la vergonya i les mans t’has d’embrutar
Això és la calçotada, la volem reivindicarPer fer una calçotada necessites bon serment
Que permet bona foguera i una cuita al moment
També cal la salvitxada per donar un toc personal
I recorda que a la taula un pitet és essencial

Agafa el calçot, tret de la foguera
Agafa el calçot, i viu amb fal·lera
Agafa el calçot, que ja és primavera i veuràs com la sang t’altera
Agafa el calçot, amb la salivera sense pitet ull la regatera

Una teula a cada taula és l’estil tradicional
Les seques amb botifarra un complement excepcional
Que no hi falti un porró de bon vi ben amanit
Celebrem-ho tots a taula i que tingueu un bon profit

En terrina de porcellana una crema catalana
Avellanes nous i figues per si t’has quedat amb gana
Amb la panxa ja ben plena cal vetllar per la digestió
Moscatell, ratafia i moscat del Rosselló

Agafa el calçot…

Bibliografia    

Calçot. Wikipedia. Recuperat de https://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%A7ot

Calçotada. Wikipedia. Recuperat de https://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%A7otada

Col·lecció El Patufet. Cossetània Edicions. Recuperat de http://www.cossetania.com/coleccions.php?cat=113

La calçotada. Cossetània Edicions. Recuperat de http://www.cossetania.com/la-calcotada-1444

Lletra de la rumba del calçot. Terratombats. Recuperat de http://www.terratombats.cat/lletres/la-rumba-del-calcot/

Ribot i Sabaté, A. Recepta de la salsa dels calçots. Receptes.cat. Recuperada de http://www.receptes.cat/recepta4643/salsa_dels_calcots

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s